El Barça elimina al Sevilla

Amb l'aigua al coll, patint fins a l'últim moment i emocionalment inestable, el Barça es va mantenir a la Copa i ara espera el Vila-real o el Recre en quarts. Gràcies al gol d'Henry del partit d'anada, l'equip es va treure del mig el campió, un Sevilla al qual n'hi devia unes quantes i del qual, per fi, va poder venjar- se encara que fos de mala manera i sense gens de gràcia.
Després de passar-s'ho molt bé contra el Múrcia, el Camp Nou va viure ahir a la nit amb el cor encongit i la por al cos, tement que amb tanta història especuladora i de tant mirar el marcador el partit acabés amb un disgust com quan Tamudo li va prendre la Lliga.
Però la campana va salvar el Barça en un d'aquells dies en què el fi justifica els mitjans i que, per sobre de tot, va reforçar el millor triangle de l'equip. No cal buscar-lo al davant, com s'esperava quan la temporada va començar a rodar i es comptaven fantàstics un darrere l'altre. Caiguts o desapareguts, amb Thierry Henry com a únic supervivent, a l'espera que vagin reapareixent Messi, Ronaldinho i Etoo, el Barça va poder sobreviure gràcies a la parella Milito-Puyol, més la protecció de Márquez, i amb el geni que mai li falla: Iniesta.
No va ser un bon Barça, va ser un Barça pràctic, que va arribar massa lluny en l'esperit de tancar-se i no arriscar, i que el va portar a jugar amb foc. Però el Sevilla tampoc es va comportar com l'equip que és, o que era. Obligat a remuntar, només el va buscar de veritat quan el rellotge se li va tirar a sobre. Un remat llunyà de Navas, una falta d'Alves, un gol ben anul.lat per fora de joc i, per sort, el partit es va acabar.
En un duel que no necessitava guanyar, a Rijkaard li va agafar un atac de nostàlgia i va recuperar la seva vena més italiana. Va posar el fre de mà i l'equip va tirar el cul cap enrere, sense necessitat que el Sevilla el pressionés, en el que va semblar una tàctica premeditada i que va tornar la imatge d'un Barça exageradament especulador, molt lluny del que fa tres dies li va buscar les pessigolles al Múrcia. El Sevilla, és clar, és una altra cosa i el partit va tenir més pinta de Champions que de Copa, pel respecte mutu i la necessitat de suar en cada pilota per avançar metre a metre.

PARTIT TÀCTIC A
un inici fulgurant que en tot just un minut va portar la pilota de porteria a porteria, el va seguir una tensa calma, un llarg piloteig que no va portar gaire lluny ni els uns ni els altres. El Barça esperava, el Sevilla pressionava, però en aquest obligat atreviment se sentia incòmode, poc acostumat a moure's gairebé sense espai. Va buscar aire per les bandes, Alves i Navas per la dreta, i el desvergonyit Capel per l'esquerra, però desconnectats de Luis Fabiano i Chevantón.
Tret d'una internada d'Iniesta, sempre ell, que fins i tot sense estar bé està millor que la majoria i que és l'únic capaç de jugar en tres posicions com ahir, i una carrera d'Henry, el Barça va mirar més enrere i als costats que endavant. Va aguantar, sense gaire patiment, però es va quedar aquí, sense opció ni tan sols per sortir al contraatac. Giovanni no podia dominar Adriano i Henry va passar desapercebut, lluny de la imatge poderosa de l'últim partit.

TRIO SOLVENT L'obsessió tàctica va matar un partit que, sense el ganxo de l'emoció d'una eliminatòria, hauria resultat insuportable. A la segona part, els papers es van invertir lleugerament. El Barça va tenir més control i el Sevilla, lluny de fer un pas endavant i jugar- se l'única carta que li valia, es va anar encongint, perdent força. Emparat en una defensa esplèndida, amb Puyol i Milito enormes, la sortida de Bojan va donar aire, sobretot perquè va permetre a Henry caure més a la banda esquerra, alliberar una mica més Iniesta, capaç d'enganxar-se a la pilota i fer sempre el que li doni la gana.
En un ambient emocionalment accelerat, el Barça va tirar endavant i va passar comptes a un Sevilla campió de la Supercopa 2006. El seu president havia menyspreat l'equip blaugrana després del sorteig.

El conseller Huguet es mostra interessat a impulsar un pla de foment turístic de Solsona

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat donarà suport a l’impuls d’un pla de foment turístic de Solsona, “per posar en valor la ciutat”, si es fa un projecte que exploti la singularitat de Solsona dins de Catalunya. Ho va afirmar ahir a la tarda el conseller d’aquest Departament, Josep Huguet, en la visita que va fer a la ciutat per començar a treballar sobre un primer esborrany del Pla Estratègic d’Acció Territorial de Solsona, impulsat per la Generalitat i consensuat amb l’Ajuntament.

Josep Huguet va assenyalar els recursos propis de l’època barroca com a possible eix central sobre el qual ha de projectar-se la ciutat turísticament. Una història vinculada al pintor Francesc Ribalta, els Morató i els Pujol, el llegat de la que va ser una potent indústria ganivetera i la de la fabricació i l’emmagatzematge del gel, així com “la mateixa configuració urbanística de predomini barroc” comencen a donar pistes de la gran singularitat de Solsona dins del país, segons Huguet. “El turisme del segle XXI –va afirmar– està basat en la identitat i som diferents si anem a les arrels”.

L’alcalde, Xavier Jounou, fa un balanç molt positiu de la visita del conseller, ja que “s’ha mostrat molt interessat i implicat en les propostes que li plantegem”. En aquest sentit, la futura illa cultural, on s’ha d’ubicar el centre d’interpretació del fet geganter i la festa, és un dels projectes en què “s’ha demostrat clarament que tenim el Departament al nostre costat”, diu Jounou. A més, l’alcalde valora que “Josep Huguet ens ha proposat moltes directrius bones”, i ha garantit la disponibilitat perquè tècnics de la seva àrea del govern orientin i assessorin l’Ajuntament en aquests aspectes.

Però a banda dels recursos turístics de la ciutat, dins el Pla Estratègic d’Acció Territorial, ahir també es van abordar altres qüestions relacionades amb la recerca, la indústria i el comerç i l’artesania, en una reunió que el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa va mantenir amb l’alcalde; el primer tinent d’alcalde, Martí Abella, i el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Josep Caelles. També hi va participar el director dels Serveis Territorials del Departament a la Catalunya Central, Josep M. Palau.

La Generalitat, conjuntament amb el consistori, estudiarà la possibilitat d’apropar a la ciutat els serveis de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). D’altra banda, es va apuntar una possible solució, de forma imminent, perquè els estudiants universitaris del Solsonès que estudien fora del municipi puguin acollir-se a les beques en concepte de taxes de matrícula, transport o lloguer d’habitatge. Així mateix, Huguet va destacar ahir la necessitat de dotar el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya de “més incidència en l’economia, no només del Solsonès, sinó del país”.

El Pla Estratègic d’Acció Territorial que es va treballar ahir parteix d’un programa presentat per la regidoria de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament, en què es fixa, entre altres prioritats per als propers quatre anys, l’elaboració d’un pla de dinamització turística; l’agilització de la disposició de més sòl industrial per a la creació de noves empreses; la senyalització turística i patrimonial del municipi; el condicionament de la ribera; la rehabilitació de l’illa cultural; l’establiment d’un pla de dinamització comercial, i la potenciació de l’artesania de la comarca.

En la seva segona visita a la ciutat –la primera va ser el setembre del 2005, com a conseller de Comerç, Turisme i Consum–, Josep Huguet va visitar ahir les obres de la sala polivalent, l’emplaçament de la futura illa cultural, el Museu del Ganivet i Eines de Tall i alguns dels carrers del nucli antic que seran remodelats dins el Pla de barris.